“El pas de l’AVE travessant el Parc Agrari va ser una brutalitat innecessària”
Els ciutadans de l’entorn metropolità de Barcelona gaudeixen d’un espai verd privilegiat format per 3.000 hectàrees de conreu que durant segles han subministrat els nostres mercat. Es tracta del Parc Agrari del Baix Llobregat. Però, la pressió urbanística, demogràfica, del trànsit, la construcció de noves infrastructures, la contaminació… han provocat la desaparició accelerada de molts terrenys de conreu.
La construcció de l’AVE travessant el Parc Agrari ha estat la última agressió a un sector que lluita per la seva supervivència. Lluís Parés és un pagès de Sant Boi que ha treballat tota la vida per defensar el camp. Va ser regidor d’Agricultura amb l’alcalde Xavier Vila i continua al peu del canó defensant els interessos de la pagesia des del sindicat Unió de Pagesos.
Quin impacte està tenint en el Parc Agrari el pas de l’AVE?
El pas de l’AVE va ser una brutalitat innecessària, ja que l’entrada del tren d’alta velocitat pel corredor del Baix Llobregat es justificava única i exclusivament amb l’excusa d’arribar a l’aeroport. Per exemple, nosaltres mai ens vam oposar a què passés el tren de mercaderies, que també baixa pel mig del parc agrari en la zona nord, ja que es tractava d’una obra que consideràvem necessària. Però el pas del tren de passatgers no era necessari i de fet va ser fruit d’una qüestió política: la posició de superioritat enfront Madrid que suposaria que el tren arribés a l’aeroport. Amb tot, una parada al mateix era totalment absurda i de fet es va eliminar del projecte un cop iniciada la construcció de les vies, comportant una modificació del trajecte d’última hora, quan les obres al Parc Agrari ja havien començat.
Quines accions va portar a terme Unió de Pagesos?
Com a sindicat vam aportar arguments, però vam perdre la lluita. L’únic que vam poder aconseguir és que el projecte no es fes en terraplè sinó en viaducte per tal d’evitar una altra barrera. Així, finalment van aconseguir que el tren passés per un túnel. Per tant, tot i que l’afectació ha estat greu mentre s’ha fet l’obra, un cop acabada la mateixa l’impacte serà menor, tot i que no sabem com es recuperaran les terres afectades.
Teniu la sensació d’estar abandonats pels polítics?
L’Ajuntament de Sant Boi, en un primer moment, sí va recolzar la postura de la Unió de Pagesos i fins i tot en una Fira de la Puríssima es va presentar un monogràfic dedicat al “No passarà”. Però els ajuntaments del Baix Llobregat es van veure pressionats per la decisió política de fer arribar l’AVE fins l’aeroport. L’Ajuntament, en desgravi, ens va prometre que exerciria els màxims controls per vigilar la realització de l’obra i això ho ha acomplert. L’obra s’està deixant força bé i fins i tot hem aconseguit algunes millores com l’asfaltat de carreteres.
Les estadístiques manifesten que Sant Boi ha perdut en les últimes dècades 500 hectàrees de cultiu. És aquest un procés imparable?
En principi ja no ha de desaparèixer res més. Al Baix Llobregat tota la terra està classificada segons el seu ús, existint una part, anomenada antigament zona 24 al Pla General Metropolità, que es considera zona agrícola protegida. Actualment aquesta zona conforma el Parc Agrari, amb la qual cosa queda encara més protegida. A més, el Parc Agrari disposa d’un consorci, format pel Consell Comarcal, la Diputació, la Unió de Pagesos i la Generalitat, incorporada darrerament, que vetlla per la protecció i les correctes actuacions que es duguin a terme al Parc.
Quins són actualment els principals problemes de la pagesia?
Bàsicament dos. D’una banda la protecció urbanística. No hi ha una consciència clara de la importància que suposa tenir una zona agrícola al voltant del municipi, que proporciona un pulmó verd i impedeix l’expansió incontrolada de Barcelona. Els ajuntaments tenen problemes per trobar zones on expandir-se, però en principi el parc agrari serà l’últim que es podrà tocar. A Sant Boi, el nou Ajuntament sembla estar agafant una major consciència sobre la importància de defensar i protegir aquest territori, i per tant preveiem un futur positiu en aquest sentit.
El segon problema, pel qual encara no hem trobat una solució definitiva, és el relleu generacional. Els fills dels pagesos tradicionals han decidit buscar feines en altres sectors que els ofereixen més estabilitat econòmica. A l’agricultura treballen avui molts pocs joves. En el futur, segurament desapareixerà l’explotació familiar agrària en la qual el pagès pràcticament controlava tot el procés, fins i tot la venta, i passaran a ser empreses agràries les que portaran grans superfícies de cultius intensius, monocultius impulsats per gent assalariada.
Quantes famílies de Sant Boi viuen del camp?
Directa o indirectament unes 150 famílies. Però no podem valorar el Parc Agrari només com a zona productiva per a les famílies que hi treballen sinó des del punt de vista del valor ambiental i ecològic que representen.
Valorem els ciutadans el parc agrari?
Els ciutadans no estan conscienciats del valor d’aquesta àrea, tot i que es mostrin molestos pel creixement continu de les construccions. I no ho estan perquè no se’ls a transmès la importància que suposa ser un poble privilegiat, que està airejat gràcies, d’una banda, a la muntanya de Sant Ramon i el parc de la Muntanyeta i, d’altra banda, a tota la zona agrícola i el riu.
En els últims anys no es parla de robatoris als camps. S’ha solucionat aquest problema amb vigilància?
A l‘any 1975, quan es va crear la Unió de Pagesos, un dels principals problemes eren els robatoris i els actes vandàlics, que foren molt greus i fins i tot van donar lloc a alguna mort. Avui dia un dels serveis als quals s’està dedicant més diners, a través del Parc Agrari, és a la vigilància; per això estem més protegits contra possibles robatoris.
S’estan introduint nous productes o noves tècniques al camp?
Sí, s’estan introduint noves tècniques de cultiu i nous sistemes de reg (gota-gota, per aspersió…). També cada vegada se sofistiquen més els hivernacles amb la introducció de sistemes informàtics.
D’altra banda, al Baix Llobregat som bastant pioners en l’agricultura integrada. Als anys 50-60 van aparèixer els insecticides, dels quals es va fer un mal ús amb tractaments periòdics sovint inadequats. Des de la Unió de Pagesos s’han creat 3 Associacions de Defensa Vegetal (ADV) als quals estan afiliats els pagesos per tal de rebre cursos de formació professional en els que s’ensenya el control integral de les plagues, moderant l’ús dels insecticides i substituint-los molts cops per altres tractaments naturals que permeten matar les plagues.
Creu que la qualificació de denominació d’origen, per exemple de la carxofa, pot ajudar a revitalitzar el sector?
En aquest moment s’està treballant per aconseguir la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de la carxofa Prat. Aquesta carxofa ja es troba actualment valorada al mercat. Sempre va bé tenir un títol però dubto que realment aquesta denominació tingui algun efecte, perquè la carxofa Prat ja està promoguda a Mercabarna i únicament serviria per distingir-se de carxofes que puguin venir de fora.
Diuen que els pagesos en moltes ocasions desitgen que passi una carretera pels seus terrenys per tal de cobrar les expropiacions.
Evidentment, entre els pagesos es manté el record de les elevades indemnitzacions rebudes anys enrere amb les expropiacions de les zones considerades com industrials. Però tot aquell que desitja vendre les seves terres per fer diners no és un pagès. Nosaltres entenem que un pagès és qui vol viure del seu treball a la terra i conseqüentment li interessa protegir el territori. Amb tot, avui dia hi ha alguns pagesos que s’estan fent grans i volen plegar i que, donat el problema del relleu generacional, poden desitjar com a últim recurs l’expropiació.
